dimarts, 29 d’abril del 2008

Darnius (Alt Empordà)


El poble de Darnius (Alt Empordà) és un magnífic exemple de poble eclesial, creat al voltant d'una església, amb relació a una sagrera. El lloc ja és esmentat l'any 983, data en què també és documentada l'església de Santa Maria. Era situat dins del comtat de Besalú. En aquest moment de la fi del segle X (i segurament des de força abans d'aquesta data!) ja hi devia haver un petit nucli de poblament prop d'aquesta església. Després de l'any 1000, tanmateix, es degué delimitar una sagrera protectora de 30 passes, dins la qual es degueren començar a construir uns habitatges. Actualment encara les cases que envolten l'església s'han mantingut com a realitat diferenciada i han perdurat com un espai gairebé clos, al bell mig del nucli de la població. Cal que es valori i cal que perduri aquesta realitat que va néixer fa prop de 1000 anys!

dijous, 17 d’abril del 2008

Pobles de sagrera: característiques

Podem assenyalar algunes de les característiques més importants dels pobles de sagrera:
- Tenir l’església parroquial en una posició central (fet que no vol dir que no hi hagi alguna excepció, fruit dels canvis posteriors, com s'esdevingué a Sant Feliu d’Avall).
- El radi de la sagrera era de 30 passes, comptades a partir de les parets de l’església (només en algunes escasses excepcions és feien més o menys passes). Les mides podien, però, variar una mica d’un lloc a un altre, segons com es feia la medició i segons la grandària de l’església. En principi, com explica un document, hom triava una persona a la qual se li feien fer trenta passes en cadascuna de les quatre direccions.
- L’espai de la sagrera podia tenir una planta arrodonida, poc o molt ovalada, o bé, molt sovint, tenia una planta rectangular.
- La sagrera era formada per sagrers, que era l’espai tingut per cada persona al voltant de l’església. Cal no confondre aquestes dues realitats, tot i que quan es parla de sagrers normalment cal pensar que hi havia una sagrera.
- La sagrera va poder arribar a ésser totalment edificada, encara que sovint només ho fou d’una manera parcial. Hi hagué algunes sagreres que fracassaren i no arribaren a esdevenir el centre d’un poble. Aquest fracàs va poder ésser en un moment inicial o en una etapa tardana, ja al final de l’edat mitjana, en el moment de la crisi demogràfica. Cal pensar que usualment, com és lògic, es feien les cases a la banda meridional o oriental, abans que al costat nord.
- La sagrera també incloïa normalment el cementiri.
- A la sagrera, a part de la necròpoli i dels habitatges, també hi havia cellers i potser sitges, on es guardaven les collites (de fet, els cellers usualment foren anteriors a les cases). Aquest fet, en algunes comarques de la Catalunya septentrional, fou tan important que féu que, ja de bon principi, les sagreres s’anomenessin gairebé sempre celleres.
- La sagrera pogué arribar a ésser fortificada. El procés de fortificació, de creació d’uns valls, d’unes muralles, d’unes torres o bestorres i d’uns portals, generalment va ésser poc o molt tardà, força posterior al moment inicial de constitució de les sagreres. En certa manera representà una traició dels ideals inicials, que havien portat a la constitució de les sagreres com a espais sagrats i protegits per l’Església.
- Dins l’espai de la sagrera hi pogué arribar a haver una casa forta o àdhuc un castell, tot i que això també traïa la concepció original de la sagrera.
- Al voltant de les cases que ocupaven la sagrera es pogueren edificar nous barris. De vegades, tal com ha estat estudiat al Rosselló, hi hagué una diferenciació entre la vila externa i la sagrera, nucli de la població. Fins i tot, podia esdevenir que el senyor d’aquest barri exterior no fos pas el mateix que el senyor de la sagrera.
- El moment de constitució de les sagreres fou bàsicament el segle XI. Això no impedeix que, com estudià Aymat Catafau, aquest espai sagrat de vegades no comencés a ésser habitat permanentment fins a un moment més tardà i, àdhuc, que no és consolidés definitivament com a lloc d’habitació fins al final de l’edat mitjana. Foren, però, tan importants els decennis posteriors a l’any 1000 per a la constitució de les sagreres, que, en aquelles comarques de la Catalunya Nova que, a l’inici del segle XI, depenien dels musulmans, predominaren els pobles castrals i, per tant, els pobles eclesials hi foren molt rars.